Torras i Bages, c. de
Josep Torras i Bages (les Cabanyes 1846 – Vic, 1916). Bisbe català i eclesiàstic, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic. Va publicar un bon nombre de llibres i opuscles en català i va animar altres clergues perquè fessin servir també la llengua catalana.
Torras i Bages es va doctorar en dret civil i canònic i més tard es va llicenciar en teologia. Des de molt jove va mostrar la seva vocació sacerdotal i un cop acabats els estudis va ser ordenat diaca a Vic i sacerdot a Girona; més tard se’n va anar a Barcelona.
Els seus primers escrits van ser de caràcter piadós. Va col·laborar en diversos mitjans com ara La Veu de Montserrat, Les Quatre Barres i La Veu de Catalunya. El 1888 va publicar en castellà, El clero en la vida social moderna, obra que va tenir una gran difusió a tota la península perquè defensava l'adaptació de l'Església a les noves realitats polítiques i socials enfront de l’integrisme religiós del moment. El 1892 es va editar la seva obra més important, La tradició catalana, que constitueix una exposició i defensa dels valors ètics del regionalisme català, els quals, segons ell, formen la millor base per una constitució social i política de Catalunya. Al llibre, Torras i Bages defensa l’ús de la llengua catalana i diu que el renaixement de Catalunya s’ha de fonamentar en els caràcters positius tradicionals del poble català. El presumpte lema d'aquest llibre, "Catalunya serà cristiana o no serà", va ser immediatament assumit per la militància catalanista conservadora i anys després fou gravat a la façana del monestir de Montserrat. Va presidir els Jocs Florals en els quals va fer un discurs sobre el tema La força de la poesia. Torras i Bages va ser membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Les seves pastorals són nombroses i constitueixen un sòlid cos de doctrina catòlica. Va publicar també treballs sobre art i estètica que el van revelar com a erudit de la matèria. A les seves Obres completes es troben molts dels seus escrits.
El 1899 Torras i Bages fou consagrat bisbe de Vic. Aleshores és quan, d’acord amb l’ambient catalanista que compartia i amb què col·laborava, va fundar la Lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que pretenia afavorir la propaganda religiosa d’arrel catalanista conservadora. Més tard, el 1906 va refusar ser bisbe de Burgos perquè suposava el trasllat de la seva terra. L’any 1931 se’n va tramitar la beatificació, que encara no s’ha aprovat, i se l’ha nomenat venerable.
És un carrer del barri Carrer de Dalt.