Alzina, c. de l’
Arbre de la família de les fagàcies, natiu de la regió mediterrània, normalment d’uns 10 a 12 m d'alçada (poden arribar als 25 m) amb tronc gruixut, ramificat en diversos braços dels quals parteixen les branques que formen una copa gran i arrodonida. L’alzina té les fulles el·líptiques, una mica apuntades, de vegades espinoses, dures, molt verdes per la part superior i més o menys blanquinoses pel revés. De vegades se l’anomena “carrasca”. La seva fusta és molt dura i compacta i molt apreciada. Dona per fruit glans dolces o amargues, segons les varietats.
Al municipi és fàcil trobar alzines a les zones boscoses i també n’hi ha alguns exemplars a carrers i jardins. S’han documentat com a patrimoni material del poble diversos exemplars per les seves considerables mides: l’alzina surera del camí de Can Clapés, la que es troba als jardins municipals de Can Cortès o les situades a la font de Can Pujol.
L’alzina és un arbre emblemàtic al poble. El carrer és antic, d’abans dels anys setanta del segle xx. Contràriament a l’habitual, no es troba al barri del Turó Castell ni prop de la plaça de l’Alzina, sinó a la zona dels Pins de Can Riera.