Catalunya, av. de
La principal avinguda del poble està dedicada a Catalunya. Des que es va construir la carretera (1849-1851) fins a principis del segle xx s’anomenava carretera de Mollet a Moià. Després es va anomenar avinguda de Catalunya i es va posar el rètol el 1935. Durant el franquisme, des de 1939 fins a finals de la dècada dels setanta, es va dir avenida de José Antonio.
Catalunya es va constituir com a comunitat autònoma dins del Regne d’Espanya el 1978. El 18 de setembre de 1979 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia (versió actual 9 agost 2006). Els òrgans de govern catalans són la Presidència de la Generalitat, el Govern i el Parlament.
Catalunya té una superfície d’uns 32.000 km² i una situació geogràfica excepcional: situada al nord-est de la península Ibèrica, limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Aquesta situació geogràfica l’ha fet una terra de pas de molts pobles i cultures diferents, elements enriquidors del seu patrimoni cultural i de la personalitat de la seva gent.
Gràcies a aquesta situació geogràfica, gaudeix d’uns paisatges privilegiats: muntanyosos als Pirineus i de costa al Mediterrani. A més, té una gran riquesa hidrogràfica, amb el curs de l’Ebre com a principal riu. Tot això li fa tenir un bon clima mediterrani i una terra molt rica per conrear. A més, té una indústria molt potent i està al capdavant d’Espanya en serveis i turisme. El desenvolupament industrial de Catalunya, sobretot al segle xx, la va fer una terra d’acollida de molts immigrants d’altres terres d’Espanya. En l’actualitat, Catalunya és una de les comunitats més riques i pròsperes de l’Estat espanyol.
És molt difícil resumir la història de Catalunya, però per fer-ne una petita aproximació, podríem dir que l’inici de la seva configuració territorial se situa a finals del segle x, a causa de l’afebliment de l’imperi carolingi, quan els comtats es van desvincular del regne franc. Entre finals del segle xi i xii ja hi havia una certa identitat catalana, en gran part gràcies a la llengua. Aleshores ja es començava a fer servir el nom de Catalunya per designar el conjunt de comtats catalans. Al segle xii, pel matrimoni de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, amb Peronella d’Aragó, s’uneixen tots dos territoris (Corona d’Aragó). Segles després, la Corona d'Aragó es va unir a la Corona de Castella (1476) gràcies al casament d’Isabel i Ferran, els Reis Catòlics. Més tard, el 1659, després de la Guerra dels Segadors, i pel Tractat dels Pirineus, es va desmembrar el territori del Principat amb la pèrdua del territori català al nord dels Pirineus, l’anomenada Catalunya del Nord, actualment territori de l’Estat francès. Catalunya va conservar les seves institucions autònomes de govern fins al final de la Guerra de Successió Espanyola, el 1714 (decrets de Nova Planta de Felip V).
Situats ja al segle xx, després de la Setmana Tràgica (1909), la Mancomunitat (1914-1925) va tenir una importància cabdal en el desenvolupament i modernització de Catalunya. Més tard, amb l’arribada de la Segona República Espanyola, la Generalitat torna a ser el govern (l’origen de la institució se situa a l’any 1359, quan Catalunya formava part del regne d’Aragó). El mateix dia 14 d’abril de 1931, Francesc Macià proclamà la República catalana dins de la Federació Ibèrica (molt efímera, només duraria tres dies). L’any següent es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de Núria. El 6 d’octubre de 1934 Lluís Companys proclamà l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, cosa per la qual serà empresonat. El 1936 el general de l’exèrcit Francisco Franco fa un cop d’estat i arriba la Guerra Civil. Amb la victòria del franquisme, es deroga l’Estatut i se suspèn el govern de la Generalitat. El 1977, en plena transició política espanyola, es va restablir provisionalment la Generalitat amb el president Josep Tarradellas. Catalunya va recuperar l’autonomia i es va constituir com a comunitat autònoma dins del Regne d’Espanya el 1978. Un any després s’aprovà l’Estatut d’Autonomia que es va revisar el 2006, la versió ara vigent. Els darrers anys s’ha incrementat la voluntat de poder decidir sobre la independència de Catalunya, el que s’ha conegut com a el procés, les pàgines del qual s’estan escrivint.
Administrativament, Catalunya té 4 províncies, 41 comarques i 947 pobles. El 2010 es va aprovar la recuperació de les vegueries (institució clàssica tradicional de divisió territorial catalana), cosa que està en procés de desenvolupament. Catalunya avui té una població que sobrepassa els 7.500.000 d’habitants.
La festa nacional catalana se celebra l’11 de setembre i el 23 d’abril la del seu patró, Sant Jordi. La bandera oficial de Catalunya és la senyera. Els Segadors és l’himne nacional.
La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte a la Vall d'Aran on ho és l'aranès. El català i l’espanyol són idiomes cooficials en tot el territori. L'occità, denominat aranès a la Vall d'Aran, és també oficial a Catalunya.